Manel Marí

No pas jo

INFORMACIÓ

(Segons l'editor)

No pas jo és un clam intens en favor de la llibertat, un crit de rebel·lia davant un món d'esclaus, que consenten el seu estat i fins i tot temen perdre la condició.

Pere Rosselló Bover, al pròleg

No pas jo ofereix una col·lecció de poemes que –com el seu autor— militen, però no en cap formació política ni en cap altra confraria, sinó en un radical individualisme solidari que altra vegada delata la urgent necessitat de la revolta, la bellesa germinal de la fosca, la falsa puresa acovardida de la llum. Després de llegir tanta poesia ornamental i desvinculada, hem de celebrar ara que Manel Marí reprengui, amb valentia i saviesa de poeta digne d’aquest nom, la tradició de la poesia entesa com a compromís: i no amb cap consigna, sinó amb la vida i totes les seves conseqüències. Els poemes –o el llarg poema fragmentat— que llegim a No pas jo conformen la resposta de Manel Marí a l’alta i difícil pregunta de Hölderlin: “Per a què els poetes, en temps de misèria?”