Entre dues constants es desenvolupa la meva feina.

La primera d'elles és el silenci, el silenci que atraca i ancora producte de la contemplació assossegada de paisatges solitaris.

La segona és l'anhel de l'absolut. En ell intueixo l'instantani que, imagino, reposa en cadascuna de les coses i que sura en l'espai que les conté. Aquesta recerca essencial declara que hi ha alguna cosa vetllada, aparent, secreta a la realitat de l'observador distret.

Guiat per una seqüència de revelacions, m'endinso en un lloc de percepcions gairebé melancòliques i per moments violentes, percepcions que habiten entre dos llocs mentals, entre dos mars, el Carib de la meva infància i la Mediterrània en què a través de la contemplació em capbusso en el silenci. En una immersió al buit de les formes, a la solitud del paisatge. Horitzons inabastables, infinitud.

Estableixo un llenguatge que desenvolupa un diàleg entre el racional construït a partir d'un món físic i l'intuïtiu, i així traspassar l'evident i anar a la trobada de l'essencial. En la matèria de la pintura flueix la intuïció, l'instint, l'accident. A la barreja dels elements, pigments, líquids m'endinso en l'alquímia del color.