Guanyador d'un premi Goya, brillant com a solista o com a soci de Poveda i Duquende, un escollit: el flamenc ha donat pocs compositors i guitarristes tan sòlids i influents com Juan Gómez, Chicuelo. Marco Mezquida: músic total, rotund, creador d'un pianisme únic, que s'enriqueix en la diversitat, que no ha parat de sorprendre des de la seva irrupció en l'escena europea.

Cruïlla de camins de dues personalitats artístiques tan nítides com dúctils. Una intersecció marcada per l'autenticitat, l'admiració mútua i el lliurament absolut a la música. Marco Mezquida i Juan Gómez, Chicuelo, es troben, no es pregunten d'on vénen. Dos que sonen, que respiren en un idioma anomenat art, conversen i conversen des de tecles i cordes. Parlen música en la llengua del 'Mare Nostrum'. Ens expliquen la música que pinta un port, música que és com l'aigua: s'agita, es barreja i, així, l'aigua és el mar, el mar és aigua i és una aigua que és tots els mars. Així les músiques naveguen, convergeixen. Així sonen Marco Mezquida i Chicuelo. El seu primer disc, el premiat Conexión, els ha portat a actuar per Europa i Amèrica.