Entre els escriptors heterodoxos o inclassificables que ha donat la literatura espanyola de la segona meitat del segle xx, Cristóbal Serra ocupa una posició destacada. El varen admirar Pere Gimferrer, Octavio Paz, Joan Perucho o Rafael Conte, entre d’altres, però en el seu cas aquesta llista de noms no varen bastar per convertir-lo en una peça clau del circuit oficial de consagrats. Aquest caràcter semidiscret, però, tampoc no va bastar per posar fi a la seva obra, que ha seguit fascinant un nombre constant de lectors atents. Fragmentari, avantguardista i mediterrani, antimodern i rebel al mateix nivell, Serra és un catòlic passat pel taoisme o un taoista tocat pel cristianisme. I sobretot, és un vertader escriptor amb una tragèdia i un humor que sobreviuran a la seva mort, ocorreguda el setembre de 2012.