En la seva recerca per la destinació somiada, la indústria del turisme ha anat adquirint i transformant incomptables llocs per convertir-los en la imatge tòpica. L'imaginari creat, a través d'aquest negoci, ens ofereix un paisatge asèptic i buit d'història. Els projectes que estic duent a terme se centren en la idea de turisme com a nou mètode de colonització, i es ramifiquen en altres aspectes com la idea d'un paradís predissenyat, les noves formes de frontera i la visió dels creuers i resorts com noves repúbliques.

El meu interès per aquests temes parteix del fet d'haver nascut i crescut a Eivissa, una illa mundialment coneguda per les seves discoteques, sent també una destinació predilecte per al turisme de sol i platja. La història d'aquesta illa, com la de tantes altres, es veu reduïda a una targeta postal on es reflecteix el que es pot consumir fàcilment, reduint-se al mite més superficial. És per això que vaig decidir dur a terme Donde nada ocurre, projecte centrat en cinc discoteques abandonades a Eivissa, i a través de les seves històries aprofundir en els orígens del que avui és un negoci milionari que atrau milers de persones cada estiu.

Els meus projectes més recents s'han centrat en les costes on es va iniciar la conquesta d'Amèrica, Puerto Rico i Cartagena; dos dels ports més importants per a la Flota de Indias, que van deixar de rebre galeones per passar a rebre creuers. L'últim projecte que estic duent a terme és "Prora", un 'resort' construït a l'Alemanya nazi que ha estat convertit en apartaments i hotels de luxe.