El que més m’interessa del teatre –ara i quan vaig començar a fer-ne– és la trobada, la reunió: la coexistència d’un grup organitzat per persones desconegudes en un espai i un temps determinats. És una reunió sense objectius a llarg termini, sense futura convocatòria: l’ordre del dia no va més enllà del fosc i els aplaudiments. Tanmateix, ningú no sap quina d’aquestes reunions desencadenarà la propera revolució. Cada nit al teatre –a mi m’agrada pensar-ho així– configura un moviment polític efímer.

Escric comèdies perquè no sóc optimista. Crec en el sentit de l’humor com a única alternativa viable a l’optimisme. Les meves obres són sempre autobiogràfiques, però jo mai me n’adono fins mesos després d’haver-les escrit.

És el dramaturg habitual de la Companyia La Calòrica, i el creador i guionista de la sèrie Mai neva a Ciutat.