Marià Villangómez és probablement el poeta més important que mai ha sorgit a Eivissa. La seva obra representa a la perfecció la voluntat de mantenir-se fidel a la terra pròpia i als motius clàssics del folklore, però sense resultar folklòric, gràcies, sobretot, a una consciència lluminosa i introspectiva de l’acte de l’escriptura. Villangómez, culte i de sensibilitat exquisida, ofereix una visió de la seva illa en què el passat es converteix, a través de la memòria, en una pedra de toc de la consciència individual i col·lectiva. En els seus versos, la natura mediterrània adquireix una densitat inusual sense renunciar a la seva claredat acollidora. Ens trobam davant d’un poeta essencial.