Albert Herranz Hammer

Fresas para Tristan Tzara

INFORMACIÓ

L'onatge és mínim, lleument les onades retallen el litoral, sense mirar cap amunt endeví el cel serè, fred i ple d'estrelles. El so del motor de la barca -pot, pot, pot-tot just fa mossa en el paisatge esculpit del silenci. Tota la badia està inflada de llum. Sospir una mica fastiguejat: la ciutat que contemplo va tenir una oportunitat de posseir una personalitat pròpia; però avui no és més que un híbrid de Madrid i Barcelona -depenent a quin costat del bilingüisme oficial pertanyis-. Torno a sospirar, ho trobo agradable i fins i tot em sembla detectar alguna ressonància mística en això pel que no puc evitar repetir el sospir. Sospir, tot i que el cansament em pica als ulls, em sento bé, com un déu: ara comprenc el perquè de les coses ...

font: l'editor