La Impaciència

Radiografies

INFORMACIÓ

Tres cadires i tres actors representen personatges reals i quotidians, històries banals i properes on tot es mescla. El resultat és la vida d'un carrer o un barri d'una illa mediterrània amb la seva normalitat, tristesa, realitat, humor i veritat; que es va transformant tan ràpidament que els personatges es veuen continuament amenaçats per canvis banals però al mateix temps catastròfics, absurds i emotius. Tots es troben sense cercar-se i tots es senten protagonistes. Un muntatge on les històries que expliquen es creuen entre elles i on apareixen personatges anecdòtics que esdevenen protagonistes en el transcurs de l'obra. No hi ha un sol protagonista, ja que tots participen de la vida del carrer i cada situació té un per què.

Els personatges d'aquests relats intenten afrontar el fet d'existir amb les eines que tenen a l'abast. Normalment, les seves il.lusions i mans nues. El passat està viu en el present i el futurés incert. Els tres temps verbals s'entrellacen i es mesclen per formar la teranyina de la realitat. El món tal vegada com és, poblat de personatges que davant la seva situació personal només encerten a dir la sentència tan resignada però alhora tan vitalista "I que hem de fer!".

Els relats d'Albert Herranz són molt visuals, gairebé cinematogràfics, i no per les accions dels personatges sino per les sensacions i emocions dels seus protagonistes, que transmeten un estat molt viu de l'acció i de la situació que els hi ha tocat viure per atzar de la vida mateixa.