D'arrels poloneses, neix a Palma de Mallorca l'any 1990. Amb tres anys, comença la seva formació en dansa i, durant deu anys, estudia ballet clàssic i ball espanyol a diferents acadèmies de la ciutat. Al mateix temps, s'inicia al món de la música amb tres anys de piano al Conservatori Superior de les Illes Balears, i amb classes particulars de percussió. Posteriorment, canvia l'estil de ball i coneix el Hip hop, dedicant-s'hi com a professora fins a l'any 2011.

Respecte a la formació teatral, l'any 2004 comença de manera amateur al Teatre Sans fins al 2008, any que inicia la Llicenciatura en Interpretació Textual a l'ESADIB (Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears). 
Es gradua l'any 2012 i, posteriorment, continua amb diferents cursos de perfeccionament de Clown (Itàlia), Pantomima Clàssica (Polònia), Tècnica Meisner, Michael Chéjov, Commedia dell'Arte, Dramatúrgia, etc.

A l'àmbit professional, als seus inicis, crea espectacles com Amors en Picat, La Sang i alguns espectacles de carrer amb la Cia. MadameLena. L'any 2013 inicia la companyia de teatre corporal Trapo y Mocho amb l'actriu Aina Zuazaga, duo encara vigent i en actiu avui en dia. Als darrers anys, Aina Jagla participa en produccions pròpies del Teatre Principal, alguns Teatres de Barra com a actriu i dramaturga, i a les tres primeres temporades la sèrie d'IB3, Treufoc, interpretant el paper de Marina.

Sobre el darrer muntatge d'Aina Jagla, ella mateix ens explica: 

Closques parla d'arbres genealògics, patrons de supervivència i camuflatges imposats. La història de tres dones, amb una mena d'efecte dominó, qüestiona els temps que vivim, el camí que hem agafat i els comportaments que tan humans ens fan. 

Closques és un experiment, un primer intent; una peça de creació que només vol ser escoltada, per parlar d'allò que tanta son ens lleva.

Obra de teatre textual, per a públic adult i, d'aproximadament, una hora de duració. Tragicomèdia de creació pròpia que mostra tres personatges femenins, amb vides involuntàriament relacionades, que es mouen per passions, pors i mentides, moltes mentides. Closques vol parlar del perquè no ens mostram tal com som, del pes i perill que acumulem amb els enganys i de la veritat que, inevitablement, hi ha darrere tot això.