L'obra de Nauzet Mayor aborda diversos discursos en relació al sistema de l'art contemporani com a anàlisi i crítica de diversos dels seus actors i mecanismes principals.

Tant la mateixa praxi de l'artista, com la seva relació amb altres professionals culturals indispensables i alguns procediments establerts, que estructuren i condicionen aquesta praxi, són utilitzats per Mayor com a glossari conceptual.

La finalitat és articular projectes en què es pretén crear un focus d'atenció sobre aquests tòpics mitjançant l'escultura ceràmica, el dibuix i la instal·lació.

En els treballs recents de l'artista hi ha una intenció de qüestionar el fet artístic des del social i el personal, posant en relleu les paradoxes de la tasca artística a la societat contemporània.